Emmirallant el passat a la revista Gavarres 26


Fa un parell de mesos que ha sortit el darrer número de la revista Gavarres, el 26. Com sabeu, aquesta publicació intenta recuperar la història del territori a partir de la memòria oral dels que ho van viure en primera persona. Nosaltres fa un temps que hi col·laborem i, sempre diem que és un petit plaer participar-hi.

Quan anotem el que narren amb senzillesa aquells desconeguts que ens obren les portes de casa seva, de la seva vida, la nostra admiració creix. Ens preguntem d’on els surt tal fortalesa. Com poden assimilar-ho tot amb tanta naturalitat? Fins i tot, quan parlen de temors i fragilitats, resulten admirables. Potser és simplement per la nostra perspectiva de finals del segle XX. Nosaltres som la generació que pitja un botó o gira una clau per obtenir alguna cosa. Tot està cobert, tot es pot resoldre fàcilment amb una trucada, amb diners.

Tanmateix, cada vegada hi ha menys “avis i àvies” de principis de segle XX que poden colpir-nos amb les seves històries. Estem visquent un canvi generacional a la revista, perquè cada cop, els protagonistes que trobem per explicar-nos una part del passat són més joves. En aquest darrer número, que el dossier versava sobre la matança del porc, ho hem constatat amb la mocadera de Regencós, l’Esperança, que neix en plena guerra civil, o la parella de Can Casadellà de Serra de Daró, que són nats bastant després d’aquesta. Però aquests també han viscut canvis que accepten amb recança. Veuen que una tradició com la matança o la mateixa vida al camp es van fent fonedisses. Tiren endavant veient un futur que es desdibuixa… I això que cada cop n’hi ha més que parlen de teories com el decreixement! Allò d’anar endarrere per poder mirar endavant amb certa responsabilitat. Però què passarà si s’acaba això de poder mirar endarrere? La vida còmoda, ràpida i d’oci que hem dissenyat deixa poc lloc per tradicions com la matança, la cuina casolana, la feina del camp. Amb sort, algunes d’aquestes tradicions prendran protagonisme en forma de festes populars que les dilataran en el temps. Però i si no hi ha sàvia nova que les alimenti? Què passarà el dia que vulguem emmirallar-nos en el passat i no hi hagi cap passat per reflectir?

No és que vulguem posar-nos nostàlgiques, no. Però sí que amb aquesta reflexió volem donar valor als documents audiovisuals o revistes que, com aquesta, amb poc pressupost i molta perseverança, fan feina en aquest sentit de recuperació del passat. Potser seran el mirall on reflectir-nos. Com passa sovint, la tasca que fa la Revista Gavarres tindrà més valor demà que el que té avui. Tot i així, nosaltres, des d’aquí, us animem a recolzar i llegir publicacions com aquestes que ens permeten donar un cop d’ull al passat i reflexionar sobre el nostre present.

Finalment, aprofitem l’entrada per informar-vos que aquest dissabte 31 de gener a 2/4 de 7 de la tarda es farà una presentació del número 26 de la revista Gavarres al casinet de Casavells. 

gavarres 26

 

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s