Curta vida als autònoms! Ara només falta una taxa per respirar l’aire de la vila!


AUTonomos_filemonEn aquest país els professionals autònoms fem més riure que un acudit del TBO.  Les aventures de Mortadelo i Filemón, al costat nostre, són una mera anècdota. L’altre dia vam llegir un article  d’un il·lustrador que es proposava prendre la mateixa actitud que tenen amb ell quan es tracta de feina amb totes les situacions del seu dia a dia. El resultat era que aquest individu era un pocavergonya.

Els freelance del món de la comunicació, el disseny, la informàtica som éssers prescindibles. Qui no té un amic que sap fer un cartell, una web, un video o un escrit? És igual si no segueix una narrativa audiovisual, si fa la cosa menys estètica del món, si no té cap estratègia comunicativa o si la web no compleix cap dels principis bàsics de navegació…  Tanmateix, el pitjor no és la feina que no et donen, sinó la que et donen pagant un preu irrissori que no val ni les hores que comptes!

I a sobre, mentre tu, en el teu dia a dia, fas acrobàcies per poder avançar l’IVA de factures que no t’han pagat, els del Govern acaben de rematar-te anunciant que pujaran la quota mínima de la teva seguretat social.

En un article de Yorokobu destaquen que, mentre a països com EUA o el Regne Unit, donen facilitats als emprenedors per prosperar (si no factures no pagues impostos i gaudeixes de dilatats períodes de carència fins que el negoci comença a caminar), aquí sembla que haguem de pagar fins i tot per l’aire que respirem! Ara s’han tret un decret de la màniga perquè molts autònoms paguem de quota mínima mensual uns 314 euros enlloc dels ja abusius 261!!  Una vergonya… A vegades sembla que a l’Estat li interessi més que hi hagi aturats que autònoms. És igual si estem fent un esforç per treballar. És igual si malvivim acceptant feines per sota del cost real. És igual si fem infinitat d’esforços per evitar la llarga cua d’aturats i no subcumbir a l’economia submergida. Aquests esforços no és que no tinguin  premi, és que no tenen cap avantatge.

I apa, per si no fos prou, aquest gener, regal de Nadal del nostre Ajuntament! Felicitats, noies! Curta vida als autònoms!  Zum Zumm Un agutzil, una carta certificada i quatre rebuts per pagar. Sembla el títol d’una obra de teatre? Doncs no, simplement és la  “crònica d’una mort anunciada” Riem per no plorar… Va passar a Barcelona i ara resulta que també està passant aquí. Les pitjors iniciatives són les que més aviat posen com a ordre del dia els ajuntaments. Tot i que, al final a Barcelona van mirar d’equilibrar-ho una mica, possiblement gràcies a la intervenció del Síndic de Greuges. Però aquí, ara, els autònoms que treballem des de casa hem de pagar dues taxes d’escombraries i de desinsectació. Una d’escombraries urbanes en condició de particulars i una d’escombraries industrials pel fet de ser professionals i tenir el despatx a casa. Pel que fa a la doble desinsectació… no és que vinguin a desinsectar dues vegades, no! Simplement que les reparticions de les taxes es fan així. És  igual si són absurdes i abusives! És igual el que guanyis i a què et dediquis! En realitat, només som un apartat, un epígraf dins d’unes Ordenances Fiscals que no hi entenen de persones,  només de termes econòmics.

Treballant des dels nostres ordinadors, fent vídeos i imprimint quatre documents en una impressora de tinta, malgrat que generem els mateixos residus que una família estàndard, nosaltres hem de pagar aproximadament 400 euros l’any! I per acabar-ho d’adobar, com que  l’Ajuntament no porta al dia les empreses o persones autònomes que treballen des de casa, qualsevol dia de qualsevol any pot ser Nadal, aquest 2014 ha estat el nostre i per això hem rebut quatre rebuts de cop en ple mes de gener! Es veu que van oblidar-se de cobrar-nos aquestes taxes des del 2010 i ara nosaltres les hem de pagar de cop. Bé, sí, podem fraccionar el pagament, però llavors toca pagar uns interessos. Absurd! Ara que, aquestes lleis amb efecte retroactiu són la millor estratègia per omplir les arques municipals quan les coses van maldades!

Però segur que la culpa és nostra. Nosaltres hauríem d’haver-nos informat. Quan vam començar a treballar des de casa, se’ns hauria d’haver acudit demanar a l’Ajuntament si a més a més de la taxa d’escombraries particular havíem de pagar una altra de residus industrials. Òbviament, si som autònomes i treballem des de casa, és que ens surten els calés per les orelles. L’any que ve, ho tenim clar, si seguim sent autònomes, anirem a preguntar què toca pagar per respirar l’aire de la vila o si no hauríem de pagar una altra taxa per fer servir el cotxe particular com a cotxe d’empresa?

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s