Pròximament al Cinema Montgrí…
Tornada a la rutina laboral!
Diu una dita… “Dels dotze mesos que hi ha, el setembre és el més malsà”. No sé si tindrà quelcom a veure, però a nosaltres se’ns han acabat les vacances. Serà això? A gairebé tothom, aquest mes, li toca tornar-se a posar les piles i desrovellar-se de l’estiu. A la Vinagreta retorna la rutina i des d’avui les portes del carrer del Teatre tornen a estar obertes. Tot i així, fins a mitjan setembre ens trobareu en horari intensiu, per la qual cosa l’atenció al públic queda de 9h a 14h. Gràcies.
Comença la Festa Major de Torroella!
Si el Montgrí 37 genera controvèrsia…
Ja ha sortit un nou exemplar de la revista municipal El Montgrí, el número 37, amb un dossier central que versa sobre el món literari al nostre municipi. Amb aquesta temàtica es volien promoure una sèrie d’activitats relacionades amb les lletres que tenen lloc a casa nostra i, al mateix temps, donar a conèixer escriptors i publicacions locals que han anat enriquint i enriqueixen el nostre patrimoni cultural. Tot i que en general les crítiques que hem rebut són força positives, el dossier també ha generat alguna crítica més negativa al facebook. De fet, érem conscients que podia passar. A la reunió del Consell de Redacció de la Revista, quan tot just començàvem a plantejar el dossier, ja vam ser conscients que podia generar controvèrsia. Per què, on posem el límit en un municipi que sempre s’ha caracteritzat per ser una “terra de lletres”? Amb supèrbia o no, cal reconèixer aquest lligam amb les lletres i la música.
No obstant això, vam decidir seguir endavant amb el dossier. Crèiem correcte, igual que s’ha fet en d’altres ocasions amb el tema musical, deixar constància escrita de l’activitat literària, dels editors, de les publicacions i dels escriptors locals del municipi de la darrera dècada. Conscients que revistes com El Montgrí són el llegat cultural que deixem a les generacions futures del nostre municipi, ens sembla força normal mirar-nos una mica més del compte el melic. En el fons, si no ho fessin les revistes municipals, quines haurien de fer-ho? Estem d’acord que seria bo que hi hagués algun punt més de crítica. Però, potser, perquè fos així, El Montgrí hauria de deixar de ser municipal.
Sigui com sigui, la dificultat era gran tenint en compte que havíem de limitar els escriptors que havien de sortir a la revista. Vam pensar que, aquesta vegada, els protagonistes havien de ser escriptors actuals vinculats al municipi. Tot i que comptem amb autors històrics i rellevants, alguns d’aquests ja els coneixem i, com que una revista no és un llibre, hi havia limit espaial i temporal. Calia un punt d’actualitat.
Tot i ser coherents amb els criteris a seguir, ens podíem deixar algú. De fet, alguns autors van anar sorgint en entrar en contacte amb els mateixos escriptors. Però no m’imaginava que les crítiques que rebríem girarien a l’entorn d’altres aspectes com ara que “ni tothom que escriu alguna cosa és escriptor, ni tothom que escriu i volta per aquí de tant en tant és del municipi, ni tots els que han nascut a Torroella i han escrit llibres hi són representats, ni tots els que viuen a Torroella se senten torroellencs. I considerar Panini una editorial local…”.
Crec que l’editorial de la revista ja respon una mica la qüestió dels paràmetres seguits per a fer l’elecció d’autors, però, des d’aquí, vull dir que, si realment ens hem deixat algú, ens volem disculpar, perquè no era la nostra intenció ometre’l.
Tanmateix, sí que vull discutir altres aspectes d’aquesta crítica al facebook. Si el diccionari diu que és escriptor “aquella persona que escriu llibres, que es dedica a la composició literària”, tots els que apareixen a la revista es poden considerar escriptors. I tot i que certament no tothom que volta per aquí és del municipi, pel fet de tenir-hi una vinculació afectiva, activa o, si més no, de rutina, ens va semblar que hi podia sortir… En si se senten torroellencs o no tots els que viuen a Torroella ja no hi entrem, perquè ens sembla que no és cosa nostra. És una decisió personal que cadascú ha de prendre, però en tot cas, nosaltres, com a periodistes no podem menysprear-los com a escriptors. I entendre Panini com a editor local seria un tema similar… Evidentment, local en el sentit que publica obres de tarannà local, no, però sí que és un editor que té la seva seu aquí i que, d’alguna manera, promociona el municipi participant en algunes activitats com el mateix Festival del Còmic.
Tot són opinions i totes poden ser benvingudes. No obstant això, a vegades sense voler, les paraules poden ofendre algú. Us asseguro que aquesta no era la intenció de la revista, ans al contrari. De fet, gràcies a aquest dossier hem tingut l’oportunitat de conèixer escriptors que desconeixíem del nostre municipi. De tarannàs diferents, de caràcters contraposats, d’habilitats distintes, de més a menys nivell mediàtic, però tots amb una cosa en comú, la passió per la literatura. I a mi em sembla que aquesta és la veritable essència d’aquest número i hauria de ser amb això amb el que ens quedèssim.
Moltes gràcies.
Syf
El passat 15 de juliol el tennis de taula català va posar el punt i final a la temporada amb la tradicional ‘Nit del Tennis de Taula Català’, un acte que serveix per reconèixer aquells clubs, jugadors i equips que al llarg de la temporada han assolit algun títol tant a nivell nacional com català, i que també serveix per fer entrega del darrer número de la revista de la Federació. Una entrega que, en aquest cas va estar cenyida d’actualitat, ja que la revista ha canviat d’imatge. El nou equip al capdavant de la Federació ha volgut apostar per un disseny renovador i més acord amb la línia del web de la FCTT i la Vinagreta s’ha encarregat de fer-ne el redisseny. Per aquest motiu, i perquè la “Nit” també era una excusa per homenatjar a l’expresident de la Federació Catalana de Tennis de Taula, la Vinagreta va voler participar de l’esdeveniment.
De fet, 200 persones van assistir al restaurant “La Masia” de Sant Cugat del Vallès per participar-hi. Fins i tot, autoritats destacades, com el Secretari General d’Esports de la Generalitat, el Sr. Ivan Tibau, que va acomiadar-se de Jordi Prat fent-li entrega d’una placa de reconeixement. Però en realitat va ser després del sopar, quan realment va tenir lloc l’homenatge. Jordi Prat, que ha estat més de 28 anys al capdavant de la Federació, va ser obsequiat amb diferents plaques distintives i un audiovisual confegit per la FCTT i editat per la Vinagreta d’allò més emotiu. Tant és així, que els assistents, en acabar la projecció, de manera unànime, van aplaudir l’homenatjat.
Va ser un acte molt agradable i, des d’aquí, volem agrair a la FCTT que ens hagi donat la possibilitat de participar-hi.
